NO CAL TANTA PLATA!

Vosaltres, les oblidades,

Què en sou de fortes!

I sabies, i boniques

encara que no portin talons

 les vostres sabates

Sabies, boniques  i tancades.

En gàbia de amor esteu engabiades.

“La dolçor  de estimar

torna la gàbia de plata”.

No cal tanta plata!

Porteu  el mon a coll,

un mon que es dels altres

I voleu més? més encara

per merèixer  les claus de la gàbia?